Robèrt Lafont
La gacha a la cistèrna
1998. Amb una revirada francesa de l'autor.
Aquí la soma e la cima de l’òbra poëtica de Robèrt Lafont, que s’i rejonhon totes los fils de l’escanha, que
s’i tròban conciliats totas las
postulacions de l’autor. La forma n’es d’una rigor perfiècha : tres parts, de caduna 181, 174 e 180 quintils, estròfas de cinc vèrses,
siá una soma de 535 estròfas. Los vèrses son de decasyllabs dispausats segon una formula que fa pensar, en mai complicat, a la terza
rima de Dante : AABCB, dins una fugida en avant per la rima.
La Gacha es un ensems poëtic, essencialament narratiu, de tres cants, que se’n pòt pas tirar un element sens ne desrengar la totalitat. Lafont i conta primièr, dins « Dieu(s) », las guèrras e los mortalatges que la religion n’es estada lo pretèxt dempuèi las aubetas dels empèris màgers ; evòca puèi dins « Òme(s) » la trinitat mediterraneana del blat, del vin e de l’òli, ligada a l’envèrs del trabalh dels òmes, es a dire l’expleitacion, l’esclavatge e las guèrras nacionalas. Per finir, dins « Espaci(s) », medita sus la femna, la mar, lo cèl e l’infinit del cosmòs. Un fluvi sintaxic dels bèls i quita pas de desbordar sus una estructura formala rigorosa, sens i prene en compte los limits de vèrs o d’estròfa, coma se diriá d’una sobèrna o de la lava umana de las generacions que seriá, ela, la quita matèria del poèma. La Gacha conjuga l’avançada e la postura immobila d’aquel que fa la gacha, e mai l’engatjament e la contemplacion, l’immersion e lo recuol, lo defòra movedís de la cistèrna, e son dedins, qu’es memòria immobila, l’energia dinamica de la frasa e lo formalisme de l’estròfa.
A prepaus de Robèrt Lafont | Retorn al catalòg
La gacha a la cistèrna,
de Robèrt Lafont, amb una revirada francesa de l'autor
Format : 14 x 22,5 / 248 paginas / ISBN : 2-905213-13-2
Pretz : 22,50 €