Edicions jorn :: literatura occitana contemporanea

Occitan  |  Francés

Silvan Chabaud
Leis illas infinidas

NOVELTAT 2012
Amb una revirada francesa de l'autor.

Leis illas infinidas, de Silvan Chabaud Tota illa es una desirada. Tota illa es somiada, tot sòmi es insular. Las illas infinidas de Silvan Chabaud (infinidas en nombren en meravilhas, en alunhament ?) son aitant de poèmas del desir. Desirs multiples, que lo mai immediat es lo de l'instant que cal agantar a la volada, a tot pèrdre, coma arrambam una illa : « Estre aquí, / estre au monde, ara, now, at the moment. / Causa tan complicadaper leis òmes de mon segle. » L'aicí e ara es l'illa mai inaccessibla. Sa quista vira a l'ànsia : « Passam nòstra vida / a assajar de la viure / e perdèm de temps / a nos perdre / dins lo temps... » Tal poèma recapta amb suènh la data de la banhada dins un riu, moment requist d'un delegar urós dins aquel temps cobejat, e lo recuèlh se claus sus un cabús dins la mar e lo mond. Lo desir es tanben talent de natura e d'elements : arbres (lo non esperat irangier dels Osages de l'arboretum de Granolhet, un agast (« roge / dins lo blanc pivelant / dau cauquier agrunat »), paisatges (lo Mont Augal, las gòrgas de Vis) e, de segur, illas realas, a començar per l'illa singulara, Seta, « illa varada, / garriga negada, / pantais de falibusta », mas tanben illas Mèdas de Catalonha o illas Monges de Corsega. Autre objècte d'enclausiment pel poèta, los sits preïstorics, illas de pèira espelissent del passat mai luènh e marcant la fusion perfiècha de l'òme dins la natura, dolmèn de las Lavanhas, menhir de Casarils, pèira escricha del Verdon Naut.

Lo poèta capita a seguir la pulsacion de la pensada e de l'emocion. A causit la simplicitat : de poèmas brèus, un lexic simple e transparent, una lisibilitat immediata, pas cap de postura teatrala ni d'impostura poetica. Espelís un univèrs de natura e d'umanitat, linde e fervorós, cremat d'un amor de la vida que s'exprimís sens lirisme parlufièr, amb la justa mesura d'estrambòrd.

La lenga, la lenga occitana, es l'objècte màger del desir, desir de lenga qu'arremausa totes les autres, coma recampa los tres poètas convidats dins lo recuèlh, Omar Khayyam, Belaud de la Belaudièra, lo poèta provençal del sègle XVI, e Jack Kerouac, tres caçaires de mots e d'instants. Per reprene un dels títols del recuèlh, los poèmas de Silvan Chabaud son aitant d'Esporadas escampilhadas dins la mar granda dels atges, de concrecions de lenga termejant nòstras vidas de Pichòt Pocet, de temptativas de comprene la part d'eternitat que reclausèm dins « la substància fugitiva del temps » (Borges) que nos carreja.

Las illas infinidas,
de Silvan Chabaud, amb una revirada francesa de l'autor
Format : 14 x 22,5  /  86 paginas  /  ISBN : 978-2-905213-41-9
Pretz : 12,00 €

Bon de commande

  A prepaus d'aqueste siti           © Jorn 2006 / 2012 - Totes dreches resèrvats - Concepcion grafica e realizacion : Georges Souche